Jumanji

Sobre els flatmates i el Chiki chiki des d'Egham

Açò és tota una jungla... de La princesa Prometida he passat a Jumanji!!... la veritat és que ara m'ho passe bé i tot, emprant mis habilidades psicosociales cabroniles, tractant-los de definir com a personatges de conte. Del meu conte. Al principi ja vos vaig dir q feien la seua vida, rollo habitació poli-valent, no?? Pos ha resultat més que això! Resulta que Holly, és tot un cas. Quan ja havia arribat a la conclusió de q era simplement tonta i q li molesta q li parlen, de repent, me n'adone q no!! Q lo q passa és q està loca com una xota!!! SI sinyors. Resulta q un dia, la 2a setmana, se veu q se va acabar el paper del WC i no en quedava pa repostar. I la senyora, en volta de dir-me-ho directament a mi les 4 o 5 vegades q me la creue día (literalment, cual caragol silenciós i cabizbajo), va deixar una nota en la taula del menjador on posava "when the WC paper is finished, you are supposed to buy more". Lo millor és q jo no sabia res... i va ser Priya la q me va dir "has vist la nota de Holly?" (pq anava dirigida a ella també), i jo, més feliç q una regaliç, ni m'havia enterat (segurament l'havia tirat pensant q eren paperorios...). Pos no acaba ahí!!! A més de loca i comunicar-se a través de notes, és serdícola!! Sí!!! Resulta q va vindre una xica a mesurar les habitacions de la casa (pq està en venda), i quan van entrar a la seua habitació, Jason va tindre q dir-li "You don't want to see that..."... me va contar q era una mescla entre muntanyes de roba (neta, bruta), menjar (bo, podrit) i coberts /bols/plats apilats i tirats per terra (bruts i sols bruts). Usease merda, i més merda... q al xic li va donar vergonya q vera la tasadora! Així q, com la xica només se comunica per notes, Jason va deixar una nota en la cuina rollo "on están tots els bols i culleres?" (se nota lo correctes q són.. pq si l’haguera escrit jo, un spider-cerdo sobre la nota fijo q haguera caigut...). I de sobte, por generación espontanea, van aparèixer 4 bols, 10 culleres, 4 o 5 plats.... Oh my god! (va pensar el meu cervell en anglés...), jo q creia q eren austeros i sensillos, i que tenien de tot poc... i resulta q ho tenia segrestat en l'habitació!

... i dius, pot haver més?? Pos SI! jajaja... q fort... és q me pixe només de pensar-ho. Resulta q la meua habitació està apegà al quart de bany (suerte la mia), i per la nit a partir de les 11 escoltava sempre els mateixos sorolls: 1) John dutxant-se... la qual cosa és rara però normal... i 2) El xorro de la dutxa intermitent... com si s'estigueren llavant els peus... o el cos per parts, o jo que sé :-) Però NO! Dins de les explicacions "versemblants" (i mireu q la meua ment és abstracta) q hi havien, resulta q va ser la més rara i serdícola suprema de totes: Priya va pillar a Holly ESCURANT en la dutxa!! Como lo veis?? (escuuuuuro en el waaater... xan xan xan...). Pos si, se veu q els catxarros tenen tanta merda i està tan reseca, q abans de baixar-los a la pica de baix, els renta ahí, on jo me dutxe!! Diu Priya q va estar 1 hora netejant el percal q va deixar l'altra... q, todo hay q decirlo, a part de ser informàtica en una tenda i dur una revista on-line, és modelo de corpinyos de dones amb talla gran. Clar, ara entenc pq sols s'alimenta de popcorns i congelats varios (un dia se va descongelar una safata de pollastre sec, i el va mesclar en mantega, ous i ketchup! en lo fàcil q és comprar-se una petxuga...). El seu estant no té ni una verdura! Soles el moho q creix en els catxarros de la seua habitació!!!!!!!!!! Ai ma mare com patix quan li conte estes coses...

Bé. Ara parlaré de Priya, el gran descobriment. Des de q vaig arribar, sempre ha sigut en la q més complicitat hi ha. Ella és diferent, i en ella puc comentar las raresas varias de la gent de la casa... Mola perquè com sempre me passen coses rares i clavaes de pata, li les conte i se pixa de risa!! I de pas xarrem, i sempre me diu "nice one..." que supose q vol dir "molt bona eixa...". Gràcies a ella tinc un mòbil nou barat i bo! Un número anglés pa no deixar-me els ronyons cada volta q me criden des d'Espagna (per cert, el xic de la tenda on vaig desbloquejar el mòbil, me diu “per 20 lliures te’l desbloqueje, te canvie la bateria i te pose una carcassa...” i després me diu “com tardarà 30 minuts, torneu després.. i jo te posaré la carcassa q m’agrade més a mi, la q crec q més te va...”. Jo vaig pensar, ok... arriesguémonos... ja q el pobre xic volia fer una gràcia... pos bé, quan torne... no podia ser de otra manera: carcassa rosa pàlid! Rosa lleig!! ... així q li vaig pregar q per favor, me posara un altra de qualsevol color menys rosita... Al final és roig . De totes formes, li vaig dir 1000 vegades “sorry”... pq me sabia molt mal... però Priya me dia q de res, q me la canviara. I pense jo: pq collons me pega a mi el rosa??

De fet, la relació amb Priya va crèixer una bonica nit, q era dissabte, i jo me moria per ixir a prendre algo (però, en qui??). Total, q ella baixa i se senta en mi, ixim al jardí, se fem unes birres... i clar, això que dius, li hauré de preguntar coses (pq ells no tenen cap problema en estar sentats un al costat d'un altre, i no dir-se res!). I a la casa del costat, uns welos estaven fent una Barbacoa... des de les 2 a.m... i ja eren les 8 p.m... i la música ja estava rebossant el límite del bien i del mal... era com escoltar sense parar una versió anglesa de Luis Aguilé, Contxita Piquer, Gorgie Dann... i res, comentàvem lo torturador del moment. I a mi se m'ocurreix preguntar, q en què consistia el seu màster de sociologia mèdica... craso error! Pq començà a parlar, i no entenia res... entre la música, el marejol de la cervesa, el ull q se me tancava per la claretat i ella tota emocionà parlant ràpid, jo soles dia "yes... yes... interesting... yes ... yes... really??". I clar, ella se'n va adonar de q no li feia ni puto cas :-) Així q me, afortunada de mi, me pregunta que de què feia jo la meua tesis!!!! jajjaja... pos si no podia escoltar, menos podia parlar de coses series! I res, entre paraules trabaes i parauleixons inventaes, li vaig explicar.

Però pa arrodonir el moment... baixa la sra. Holly i se fa el sopar. I dius, ala, si sí que parla!!! Però com parla??? Pos si està de cul, parla mirant al menjar q està fent, mai contacte visual. Si ix de l'habitació, no te mira pa dir "ye!" o "adeu"... i res... després de acomplir la seua missió i omplir una gran safata en unes 12 tostaes en cremes d'allò més grassient jamàs visto, se'n va cap a dalt. Al minut, baixa i li diu a Priya. "Corre! corre! tanquem les finestres! corre! corre!!" i jo "què passa?? dioz mio!!". I ningú me dia res... les dos ties amunt i avall, corre-corre, i jo dic "pos tancaré tb la meua"... I sense dir-me res. Total, q jo pense, ja està.... com de vegaes hi ha abelles i avespes assomant els morros a la finestra, un atac de abelles fijo! Total, q jo tota taquicárdica, com un gosset q espera sota les escales a q els amos li diguen algo, mig hora mirant a vore si m’informaven, pq me sabia mal agoviar-les o algo. I res. Així q al final puje... i me veig a John (q duia dormint la siesta des de la 1) en el WC fent ruidos. Total q pense, "ah... serà q s'ha embossat el WC? I l’aigua se’n ix per les finestres?... però, pa q volen les finestres de les altres habitacions tancades?"... i després escolte com arcades i pense "i si va borratxo?? i està ahí bossant???” ... però estava dormint... i a no ser q estiguera acompanyat pel sr. JB, era un poc impossible (q tampoc seria d’estranyar, pq si dinen i sopen en l'habitació, pq no se van a montar un festival??). Total, q quan passa mig hora... i ja desubicà tractant de trobar una explicació a lo q passava, dic: "pero què collons passa?" (bé, l'equivalent en anglés)... i me diuen: "Ah! Esq John té migranyes... i de la música del costat, s'estava trobant cada volta pitjor... i per això havíem de tancar les finestres". Total, q jo, ja més tranquila i tota certa dic "ah!!! I thought it was a beer attack" (BEER!!!!!!!!!!!!! ossiga, birra!!! birres volant???? jajjaja... ) i enseguida, al vore sus rostros de "comor?" dic: "no no sorry... I thought that was a BEE's attack"... però les cares no van canviar... I quan ho pense m’encane de risa... Però a vore, si tu veus a dos ties loques amunt i avall, xillant "close the windows..." de sobte, què penses??

Clar, després d'açò, Priya m'ha pillat carinyo. I sempre me pregunta "how was it today?", i me mira en cara de saber q la meua resposta va a incloure coses rares. I ara se senta en mi a sopar, i de vegades se crea efecte dominó i també se senta John o Jason, i parlem!! (Holly no, q li podria causar una commoció!). Com en una casa cualquiera de persones convisquent! Com el dia d'Eurovisió (sí... era el meu millor pla per al Satuday night...), que vam estar sopant en la cuina i Priya va baixar la seua tele pq en el meu ordinador hi havia mala senyal. I va molar, pq de lo indignats q estaven de que UK quedara la última, no vaig tindre la oportunitat d'ensenyar-los el xiki xiki... pero todo se andarà :-D Jason dia que, si el 60% de la música mundial ix de UK, era indignant q passara això... etc.... etc... i jo "si si"... i el seu fill pobre, q també estava, ahí animant fins a l'últim segon al seu país...

Lamentablement, Priya se'n va aquest diumenge :-( Se muda al campus de la Universitat, però anem a seguir en contacte.

I John?? aish... que bonico és. Un dia, me desperte i tenia un paquet en la porta. John m'havia deixat un sobre ple de coses que fer (tríptics, llistats de restaurantes...) ,pq un dia me va dir, q me faria un llistat de coses (rollo me llamo Earl) que havia de fer abans de deixar Anglaterra. Sorpressivament, la meitat dels pamflets són de Castells a fer la mà on te pots disfressar de medieval! jajja... Res per ací prop. Però wai, el xic és molt majo. Això sí... Jason ja me va dir que parlava molt. Jo creia q exagerava, que només era un xarrador més com puc ser jo. Però un dia, estàvem sopant xinès Jason i jo a la cuina, i de sobte ve John. Ipsofacte, Jason canvià la cara i me va dir q acabàrem de sopar en un altra habitació pq John és molt pesat... Jo vaig pensar "collons, pobre xic..." (pq clar, després tornaria i voria q no hi havia ningú a la cuina...). Un altre dia, estava jo en la cuina mirant la tele a través del portàtil (q ja és la meua 2a habitació... pq sóc la única q cuina i la única q sopa allí), i Priya estava en mi. De sobte, la porta (a les 11 sempre arriba John de l’hotel), i Priya me diu: "sorry... " i se'n va correguent!! I jo... flipant. I m'he adonat, q si dic "q viene John" és com si diguera "q viene el coco"... i se crea un efecte donetes invertit... i la gent desapareix!! Priya diu q tb li sabia mal al principi, però q ell no escolta,només parla parla i parla... Tanmateix, a mi me dóna igual :-) A mi me parla, i jo estic ahí "yes... yes... yes..." i no entenc ni papa, pq parla com una moto. I ell està feliç, i jo com no m'entere, també. I, quan me'l creue ja no me solta el rollo pq sap q no l'entenc :-) :-) jajja... i sempre me somriu al meu smoriure, i me diu "lovely to see you". De fet, als 10 dies d'estar ací, me ve en una noteta en el seu número de telèfon i e-mail, i me diu: "tin, per a que quan te'n vages, no t'oblides de mi"... jajja.. i li dic "però si me'n vaig dins de dos mesos!!", i diu "yes, but I will miss you a lot" (tot serio i xiconino...).

Però lo millor de John va ser un dia, que me va dir tot emocionat: saps q tinc una bandera de Gales gegant en l'habitació i Jason vivint en mi 3 anys ni s'havia adonat? (i jo "ahh... si? ah..."). I seguix... "si... jajaj (ell soles partint-se)... i saps què més tinc??" (i jo... pensant q Jason m'havia dit q havia sigut miltar durant uns anys... a pesar de vindre'm pel sobac a mi, pense, no sé una escopeta o algo aixina rollo patriòtic...)... i diu: "tinc estreletes fluorescents! jajjaja de les q se veuen quan apagues la llum!" (tot il•lusionat com un xiquet... jajjajaja...). I tu penses "comor??Vaja contrast!"Pos un dia, ens diu a Priya i a mi "entreu entreu..." i apaga les llums i tanca la porta... i jo pensant "ai mare..."... i si! té el sostre ple d'estreles fosfis. I com si ens ensenyara un descapotable nou... I la cabrona de Priya després me va dir "eres tu la q m'agafava la mà?" ... però era broma. I pa acabar de definir al sr John, diré que està casat en una dóna q viu en un altra casa i té una filla de 4 anys, i queden els caps de setmana. Pq no parava de parlar de Mrs. Morgan per ací... i per allà... i jo "qui és?" i m'ensenya l'anell tot pagat, i diu "my wife". Total, així és John.

I finalment Jason. Millor dit, la ex de Jason! Dios meu!! És com les mares dels anuncis de cereals de Amèrica (rubia, en vestits a llunars, davantals i en menys cervell q res...). Jo crec q Jason és ric... i per això se pot permetre viatjar, anar a dinar a llocs bons, etc. i treballar fent "funny presents". I la ex és la típica q deixa a les dones com come-hombres-ricos-i-a-vivir... Un dia baixe a desdejunar i allí estaven Jason, el fill i ella estirà al sofà (q ja és raro q una ex-dona estiga ahí tota tirà en el sofà, com si fora sa casa). I ella, tota maja, me diu q me sente en ells. Però ja d'entrà dius... "ui... q maja...". I quan me pregunta "què fas ací?" i li dic "part del doctorat"... me diu "uuuuu"... com diguent "seràs calculin bitxo-raro". Jo crec q ella és de les q pensen q les dones no cal q estudien.

Sols que vagen sempre arreglades pa q se lliguen a un tio ric. I com no podia estar callà... (pobre Jason no sabia q dir-li) me diu, "ui... q wapa eres... te pareixes a Penelope Cruz" (i jo pensant "sí... en el cagar" q diria m'awela), pq de les actrius espanyoles (i mundials) q existeixen, crec q amb la Pe no tinc ni una facció en comú. Però crec q ella era la única actriu espanyola q se sabia i volia omplir conversa, i Jason diu a ella li encanta lo de traure pareguts (malgrat no hi hagen!) . Lo millor va ser el xiquet, que la mira i li diu "no... q va... ella és més baixeta" ... jajjaa... Q cabró el nano!